DESCRIPCIÓ

La Fortalesa

Després de la derrota de França contra l'imperi alemany, l'any 1870, de la nova situació geopolítica que comportà, i de la nova tecnologia militar desenvolupada, especialment l'artilleria ratllada, que representà una revolució en la precisió i potència destructiva de l'armament, els sistemes de defensa de l'època moderna quedaren obsolets i generà un nou model prenent com a referència les defenses projectades pel general Séré de Rivières. A Espanya, en aquest context, es va decidir fortificar els principals passos pirinencs mitjançant forts d'aquestes característiques, l'únic del qual a Catalunya és de Sant Julià de Ramis.

Aquesta fortificació fou iniciada l'any 1893 però no fou finalitzada fins el 1912 i fins el 1916 no va disposar de guarnició. Després de la Guerra Civil, fou utilitzada com a dipòsit d'armament recollit en la zona de Girona i després com a dipòsit de munició. L'any 1963 fou clausurat i l'any 1991 fou venut pel Ministeri de Defensa a una societat mercantil que no hi va realitzar pràcticament cap actuació, restant fins el 2009 en estat d'abandonament, moment en el qual es ven a l’actual propietari i s’inicia la reforma per tal d'instal•lar un Centre d'Art Contemporani.

La Fortalesa

Referències: 
Inventari del Patrimoni Arquitectònic. 

Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Protecció: BCIN 

Classificació: Monument històric 

Núm. Registre / Catàleg: 1486-MH 

Disposició: Decret 

Data Disposició: 22/04/1949 

Publicació: BOE 

Data publicació: 05/05/1949

La fortificació segueix les pautes d'aquest sistema defensiu ideat per Séré de Rivières, essent una gran bateria elevada sobre una línia de foc reservada a la infanteria i protegida per caponeres i galeries espitllerades. El sector artillat es distribueix en tres bateries, amb un total de catorze emplaçaments a barbeta per a peces de campanya, que mai van ser instal•lades, i els seus corresponents rebost-travès, on s'hi podien resguardar les peces. El conjunt de l'edificació presenta una planta trapezoïdal, amb un perímetre d'uns 660 metres, i envoltada per un fossat amb contraescarpa de maçoneria. La façana principal és al costat oest, on es conserva l'accés principal. El sistema defensiu es centrava en el fossat, que constituïa un excel•lent caponera completa en el front nord i una mitja caponera a l'est; la caponera de gola fou destruïda possiblement en finalitzar la Guerra Civil o poc després.

Totes les dependències es situen sota el rasant del terreny, distribuïts en tres nivells comunicats per un important entramat de corredors, galeries i escales. Es tracta d'uns 40 habitacles, utilitzats per casernes, cavallerisses, intendència, latrines, infermeria, pavelló d'oficials, etc.. Els corredors són coberts pel voltes de canó i espitllerats.

Entre les estructures que quedaven visibles per sobre el rasant (abans de la restauració), a banda dels murs principals, destaquen els accessos de volta el•líptica i el pas de ronda parapetat amb merlets.

Aquesta fortificació constitueix l'única mostra a Catalunya de les fortificacions de l'època. Les fortificacions d'època moderna havien quedat obsoletes davant el desenvolupament de la tecnologia militar, fet que comportà la necessitat de canviar el model de fortificació. El 1939 les tropes republicanes el volgueren fer volar per protegir la seva retirada cap a França i només esclatà l'entrada que ha estat així fins ara.

Durant molts anys va servir com a plantació de xampinyons, fet que va provocar modificacions de l'interior.

Durant l'any 2009 es va portar a terme una intervenció arqueològica amb motiu del projecte de restauració del castell per tal de crear un centre internacional d'art contemporani. La intervenció es va localitzar als terrenys del sud-oest de l'entorn del castell i no es varen documentar restes materials o constructives d'interès arqueològic.